Back فيروسي الشكل Arabic Viroide AST Віроіды Byelorussian Вироид Bulgarian ڤایرۆید CKB Viroid Czech Viroid German Ιοειδή Greek Viroid English Viroide Spanish
Viroids  | |
|---|---|
 | |
 | |
| Dades | |
| Taxonomia | |
| Valor desconegut | Viroids |
| Famílies | |
.svg){kind=icon}
Els viroides són patògens de plantes que consisteixen en una curta cadena (d'uns pocs centenars de bases nitrogenades) circular altament complementària d'ARN monocatenari sense la càpsida que caracteritzen els virus. El més petit conegut és de 220 bases scRNA associat amb la patologia RYMV.[1] En comparació, els genomes més petits de virus capaços de causar una infecció de forma autònoma, tenen un ordre de magnitud més de bases, o sigui unes dues quilobases.
Els viroides no codifiquen per a cap proteïna coneguda; n'hi ha que fins i tot estan mancats del codó d'inici AUG. El mecanisme de replicació necessita la polimerasa II, un enzim normalment associat amb la síntesi d'ARN missatger, i síntesi per "cercle rodant" de nou ARN. Alguns viroides són ribozims, tenint propietats d'enzim d'ARN que permeten l'autotallat i lligació de fragments de la mida d'un genoma d'intermediaris de replicació. S'ha proposat la idea que els viroides siguin de fet introns que s'han escapat de les cèl·lules.
Els viroides normalment són transmesos per les llavors o el pol·len. Les plantes infectades poden mostrar un creixement distorsionat. El primer viroide a ser identificat va ser el Potato spindle tuber viroid (PSTVd). Actualment ja s'han identificat més d'una trentena d'espècies.
L'estructura secundària hi podria tenir un paper important:
- ↑ Collins, R. F.; Gellatly, D. L.; Sehgal, O. P.; Abouhaidar, M. G. «Self-cleaving circular RNA associated with rice yellow mottle virus is the smallest viroid-like RNA». Virology, 241, 2, 15-02-1998, pàg. 269–275. DOI: 10.1006/viro.1997.8962. ISSN: 0042-6822. PMID: 9499801.